dimecres, 18 de febrer de 2009

Sobre nutrició i complements

EL NADH AJUDA A INCREMENTAR LA RESISTÈNCIA MUSCULAR.
Diversos estudis amb ciclistes, fondistes i triatletes apunten cap a una molècula natural anomenada NADH com una eina per incrementar la resistència muscular i endarrerir, d’aquesta manera, l’aparició de la fatiga. La capacitat d’aquesta substància per influir en els factors metabòlics que desencadenen la fatiga física i mental de l’esportista, la converteixen en una de les més novedoses estratègies nutricionals per aconseguir una millora atlètica.
El NADH és una molècula natural present a totes les nostres cèl·lules. La seva funció en el procés de producció d’energia l’ha convertida en un dels principals motius d’estudi en atletes de resistència. Els resultats són clars, passat el mes en el que els esportistes van incloure aquesta substància a la seva dieta es va comprovar:
× Millor capacitat d’utilització d’oxigen
× Disminució del temps de reacció.
× Increment de l’agudesa mental.
× Increment en un 7% de l’energia muscular.
Uns dels indicadors més rellevants va ser constatar que els nivells d’una substància anomenada àcid làctic disminuïen després d’una activitat física intensa. L’àcid làctic és un dels compostos que es generen quan es practica un esport i la seva acumulació és un dels principals desencadenants de la fatiga muscular.
Com el NADH millora el rendiment esportiu.
• Estimula la producció d’ATP (energia cel·lular).
• Incrementa els nivells de dopamina (neurotransmissor responsable de la resistència muscular i dels moviments automàtics).
• Incrementa els nivells de noradrenalina (hormona que activa l’estat d’alerta i la concentració).
• És una de les substàncies amb la major capacitat antioxidant.
Per què es fatiga el múscul.
La fatiga és un procés multifactorial que redueix intensament el rendiment esportiu. Afecta a molts òrgans, però és la massa muscular és la que nota de forma més acusada els seus efectes.
La resistència muscular ve marcada per el moment en el que es manifesta aquesta fatiga. La causa principal és la falta de combustible energètic. El combustible muscular és una substància anomenada ATP. És necessària per a que el múscul pugui contraure’s i per això en ell s’acumula. No obstant, quan es practica un esport de llarga duració és imprescindible que aquest ATP es vagi regenerant constantment per poder proporcionar l’energia necessària.
A més a més, factors como l’acumulació de substàncies derivades del nostre metabolisme o la calor, poden fer que el múscul deixi de ser una maquinària eficient y resistent.
Factors desencadenants de la fatiga muscular
Reducció del combustible energètic muscular
- Nivells baixos d’ATP.
- Falta de glicogen muscular.
- Descens de glucosa en sang.
Acumulació de productes del metabolisme en el múscul
- Àcid làctic.
- Amoni.
- Substàncies àcides.
- Radicals lliures.
Altres
- Calor.
- Deshidratació.

Tots aquests factors metabòlics acaben tenint acció sobre el sistema nerviós provocant, al final, la sensació d’esgotament muscular en l’atleta.
Las estratègies seguides fins al moment per augmentar la resistència han estat bàsicament de tres tipus:
L’entrenament
Els entrenaments específics per cada disciplina esportiva aconsegueixen, a mig plaç, diferents objectius. Per una banda, l’increment de la massa muscular. Per l’altra, la millora en la capacitat antioxidant muscular permet neutralitzar al màxim substàncies que també són desencadenants de la fatiga. Per últim, el que més varia amb l’entrenament és la millora en la utilització de l’oxigen, una millor capacitat per cremar els hidrats de carboni quan la intensitat de l’exercici augmenta i una millor facilitat per cremar els greixos.
La nutrició
Les tàctiques nutricionals són molt efectives per incrementar el rendiment de l’esportista. La més estudiada y que a la vegada ha donar millors resultats fins al moment és la suplementació amb hidrats de carboni durant l’entrenament o la competició. La seva repercussió tant sobre la funció física como sobre la mental ha provocat el desenvolupament d’infinitat de productes per a que l’atleta pugui recuperar els seus nivells de glucosa en exercicis perllongats.
El consum d’hidrats de carboni avanç, durant y després d’una competició ajuda a tots els nivells. Avanç, perquè aconsegueix que el múscul creï una reserva major d’aquest combustible. Durant, perquè ajudarà a endarrerir les causes de la fatiga muscular. I després, perquè contribuirà a la recuperació muscular.
Evitar la hipertèrmia
La calor y la deshidratació en el transcurs d’una proba esportiva poden deixar en res les estratègies anteriors. Es calcula que tan sols el 20% de l’oxigen consumit durant l’exercici es converteixen en treball muscular. El 80% restant acaba produint calor. L’aclimatació a temperatures i humitat elevades, en les que moltes vegades es desenvolupen les carreres ciclistes o maratons, poden esdevenir un risc de deshidratació perquè el cos elimina suor per a mantenir la seva temperatura.
Existeixen estratègies per evitar aquestes situacions que afecten a la resistència del múscul i que disminueixen també la seva força i la seva potència. Les més utilitzades són, l’aclimatació prèvia a la competició a la temperatura i humitat ambientals, el refredament pre-exercici i la hidratació avanç, durant i després de l’exercici.
El NADH, una nova estratègia per a l’esportista.
Els resultats dels estudis amb atletes de resistència demostren que aquest compost natural obre una nova porta a las ajudes nutricionals per la millora de la resistència y el rendiment muscular.
El seu paper en el procés de producció d’energia cel·lular (ATP) és fonamental per a que el múscul utilitzi eficientment l’oxigen. Aquesta propietat és la que aconsegueix que, prenent NADH, productes metabòlics que desencadenin la fatiga com l’àcid làctic, es produeixin en menor quantitat.
A més, la seva elevada capacitat antioxidant pot beneficiar indirectament a l’esportista perquè els radicals lliures, unes altres substàncies causants de la fatiga muscular, poden ser neutralitzades de forma més eficient. Per altra banda, el seu consum en els dies posteriors a un entrenament intens o a una competició, pot contribuir a accelerar el procés de recuperació muscular. Aquesta propietat i el fet que el NADH sigui considerat com una substància no dopant, amplia encara més la dimensió del NADH como estratègia nutricional per a esportistes.

Sara Rico Dueso (Llicenciada en Biologia i Bioquímica)
Article patrocinat per VITAE