"La suerte estaba hechada" sembla el títol d'una pel·lícula de terror, però no és el cas, però quasi bé....en Jordi Guinó, l'Albert Roca, en Xavi Roca, l'Eduard Ullastres i el que subescriu aquesta crònica, en Joan Nicolàs, iniciàvem una sortida de la qual, al final, i després de més de 10 hores pedalant, vam quedar impressionats de la duresa, però a l'hora gratificants que es poden fer mes de 200 Km's d'alta muntanya amb l'ascenció de 4 ports (Cantina, Collada, Puymorens i Valira).
En Jaume Vilar menguat per una dolència a l'esquena va optar per acompanyar en el inicis de la ruta a la nostra socia i col·laboradora Carme Ferrando que faria de cotxe d'assistència tot el camí, des d'aquí volem agraïr-li aquest gest a la Carme.
Començem a pedalar a bon ritme fins a la Cantina, on no sabem perquè .....el ritme es va accelerar fins a Ribes de Freser on parem per esmorzar. Ambs els diposits plens posem rumb cap el segon port del dia, es en aquest punt que en Jaume Vilar s'hi ens afegeix al grup, bé per en Jaume....ara ja hi som tots!!.
Enfilem la Collada de Tosses i al principi tots retenim les forces...però nois!..no sé que pasa..jaja, ja tenim el "vesper liat" un altre vegada...i apa!! "gas que te crio" fins coronar la Collada.
Un cop a dalt, veure una mica del bidó i abrigar-se per afrontar la tremenda i divertida baixada que ens espera fins a Puigcerdà.
Gairebé al final del descens, al terme municipal d'Alp, ens trobem amb un fatídic accident d'un motorista que a l'endemà vam llegir al diari que va morir a resultes de les ferides que es va fer el seu conductor.
A l'entrada de Puigcerdà ens espera la Carme amb begudes, fruita i alguna barreta energètica, sortida des de la capital de la Cerdanya i ens posem en direcció al tercer port del dia, Porte PuyMorens. Son 30 Km's que van picant amunt, les cames ja es comencen a sentir de l'esforç i les primeres crisis no tarden a venir, "l'home del mazo" sembla que sera un convidat d'escepció fins a final de ruta. Però som-hi, nois que no ha estat res!!... i quan ens donem compte, ja som a peus del "gran coloso" el coll de Porte Puymorens.
Per fí el tenim al davant i us asseguro que és impressionant!!...comencem l'ascensió tots junts i un per l'altre "pim pam pum" algun renec i ja el tenim!!!! Tornem a trobar la nostre salvadora del dia, la Carme que ja ens té preparat l'avituallament, bufecs, un parell de fotos i tornem-hi...ara cap al Pas de la Casa.
Sorpresa, aixó tambe puja, és el que tenen els Pirineos nois!!...tres bofecs més i apa...ja tenim la frontera aquí mateix amb mes de 170km's a les cames i
...Déu meu!!..que es aixó d'aquí al davant?, és el cel? és l'infern?....no! és en Valira!!.
Doncs també s'ha de pujar...som-hi nois!! que ja queda poc per arrivar al nostre destí, Andorra. Així és com tots 6 ciclistes amb el "cap jup" i cap a dalt que hi falta gent, les crisis ara ja son a flor de pell i les rampes es multipliquen d'un company a l'altre, però "pit i collons" que "no estamos tan mal" els hi dic als meus companys....ja hem fet el cim!! tenim el "coloso" sentenciat, per fi som a dalt d'en Valira a 2.480 metres d'alçada.
Nois, mai havia vist tants rostres de felicitat en tant poc espai...la frase del dia (Un Dia, Sis Homes, 3 Nacions) ens abraçem plegats, ens abrigem i per avall amb un sonriure d'orella a orella... 20 km's de baixada i cap al Hotel que ens esperen les dones i la mainada...un dia perfecte!!
La 2a anada a Andorra sera al 2011.
Salutacions i fins la propera.
CC Serinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada