CLUB CICLISTA SERINYA: VDO i Fotos del Superprestigi Open d'Espanya a Huelva

PREUS ROBA DEL CLUB 2011

CULOT CURT AMB BADANA DE GEL 37 €

MAILLOT CURT 31 €

CULOT LLARG AMB BADANA DE GEL 47 €

MAILLOT MANIGA LLARGA DRY CLIM 40 €

JAQUETA MANIGA LLARGA DRY STORM 72 €

CULOT PIRATA AMB BADANA DE GEL 40 €

ARMILLA INTEGRAL DRY STORM FI 55 €

Podeu provar, comprar i recollir la roba a la botiga col.laboradora del club, Artsport Bikes Banyoles.

La quota de soci per aquest 2011 serà de 20 €, podeu fer l'abonament per transferència bancària al Nº de compte: 2100 8049 02 0200003199 o passar per les oficines de Construccions i Restauracions Joan Nicolàs, a Serinyà (09:00 a 14:00)

Per qualsevol dubte trucar al 686 563632 o al 972 59 69 63

El terme de Serinyà està situat al nord de la comarca del Pla de l'Estany, just al límit amb la comarca de la Garrotxa, a la vall baixa del riu Ser i la seva confluència amb el Fluvià. En aquest lloc hi ha la resclosa de Serinyà i una central elèctrica en explotació des de 1935.
El terme és travessat de nord a sud per la carretera comarcal C-150 de Girona a Olot.
El poble de Serinyà està situat a la dreta del Ser i és travessat pel Serinyadell.El terreny en general és planer, però accidentat a occident pel serrat de Boquià i la serra de Briolf. Drenen el terme, a part del riu Ser en la part septentrional, el Serinyadell i el Merdançà, que en són afluents.
El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l'antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers. El meridional toca en un punt el rec d'Espolla (que actua com a desguaç de l'estany intermitent o platja d'Espolla) i més a occident, els cursos del Merdançà i el rec de Guixeres, afluent de l'anterior, separen el terme del veïnat de Merlant, (municipi de Porqueres). El límit arriba fins al collet de Guixeres, d'on tomba amunt pel cim dels Tres Termes de Boquià, punt més alt d'aquest serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor.
Seguint cap al nord, després de travessar el Ser, el límit arriba a la serra de Briolf, proper al puig de la Creu Blanca. D'ací el límit septentrional amb Sant Ferriol, al S de la riba dreta del Fluvià, passa més enllà de can Fumerola i les Planetes, encara dins del terme; aquest mateix riu el separa de Dosquers a l'angle NE del terme.
Entre els veïnats agregats, citem: Casals, Bosquerós, Baió, Cellera d'Amont i els masos de can Parella (on hi hagué el castell de Taià), ca n'Illa, ca n'Aulina, cal Ferrer de les Torres, can Malloles i ca n'Arboçar fora del nucli de població, i can Carreres situat al mig del poble.
Xifres:
Població (any 2007): 1.084 habitants
Superfície (Km²): 17,33
Altitud (metres): 188

Població per grups d'edat (%):
De 0 a 14 anys: 16,8
De 15 a 64 anys: 65,2
De 65 anys o més: 18,0
Densitat de població: 62,4 (hab./km2)

Per què el ciclisme?

Per què el ciclisme?... Per què la bici i no un altre esport? Per què el ciclisme, la bici i no els cotxes o les motos?
Per què el ciclisme?

Molta gent m’ho pregunta, quan un dissabte a les tantes de la nit has de marxar cap a casa mentre tota la penya se’n va de festa i et pregunten:
Per què te’n vas? Demà entreno, demà corro....
I tu a què jugues? Jo vaig en bici, sóc ciclista.

Les respostes es veuen en la cara del que pregunta, molts expressen admiració, altres es queden astorats, alguns altres se’n riuen.

La bicicleta es aquell trasto que tot el món utilitza alguna vegada, pel qual tens predilecció quan ets petit.
El ciclisme és aquell esport tan dur i extenuant que et fa perdre la consciència, capaç de posar-te el cor a 200 pulsacions, capaç de fer-te vomitar sang.
Un esport tan dur, com desesperant, en el que s’ha de ser pacient i tenir sang freda, a més de tenir cap, no tan sols cames, on el cap fa falta no només per aguantar el casc sinó per poder veure una escapada que et porti al triomf, la que et fa veure els baixons i punts dèbils del contrari mentre baixes un corriol amb fang a 50 per hora.

Un esport que és un estil de vida, una forma de vida, l’esport de més orgull personal, on només el propi esforç del teu cos et fa ser capaç de recórrer quilòmetres i quilòmetres, on cada entrenament és una superació personal, on cada dia que vas en bici carregues el sac amb una anècdota nova, un esport que et fa brillar, arribar al més alt, a tu sol, on per molt equip que tinguis no ets ningú sinó ets bo, si no tens classe, sinó tens raça, si no tens valor.

Un esport on s’hi han de posar moltes ganes, on s’ha de ser d’una altra pasta, per ser ciclista no val qualsevol.
Ningú es lleva un diumenge plovent a les 8 del matí per anar a una cursa a 100 km de casa teva, arribes a la graella de sortida i es trenca la cadena.
Un esport tan dur que les caigudes són part del nostre ofici, on les clavícules, punts de sutura, rascades i genolls pelats són el pa de cada dia, és l’amor per l’esport, per la bici, pel sacrifici i el sofriment el que fa que caiguis un diumenge anant tercer i córrer el dimecres següent amb la boca cosida.
És un sacrifici tal que et fa tocar el cel, amb muntanyes, amb camins que només 3 més coneixen, amb pendents del 21% que ni tan sols un cotxe puja, però un home i el seu sacrifici i pundonor el fa aguantar i aguantar fins al límit de l’infart, quan el gust a sang arriba a la boca, quan només penses “sóc el millor” “sóc el millor” “ho aconseguiré va, va, va”.

És aquest esport que fa emocionar a qualsevol, quan guanyes una carrera, quan estàs a centenars de metres d’acabar la cursa i saps que pujaràs al podi t’entra pell de gallina i les llàgrimes et baixen per la cara per l’emoció i el cansament, quan puges al port més alt, el port més dur, quan entrenes a 3 graus i tornes cap a casa de nit i congelat, quan te’n vas a 1000 km de casa a completar el teu repte, quan corres carreres cada diumenge, quan caus, quan et fas mal, quan en altres esports una simple sobrecàrrega és 1 mes de baixa i en el ciclisme corres fins i tot amb una luxació a l’espatlla, quan la gent et crida i t’anima, quan dones espectacle, quan et recolzen, quan caus i et tornes a aixecar, quan hi poses més ganes que ningú, quan tens una il·lusió, quan cada dia que puges a una bici més orgullós et sents, quan et fa créixer com a persona, quan et fa madurar, la bicicleta t’ho ha donat tot, t’ha fet veure els problemes i solucionar-los d’una altra manera.

Ets d’una altra pasta, ets ciclista. Tan et fa el reconeixement, la premsa, les medalles i els diners, només vols camins, muntanya, fang, un parell d’amics i les nostres bicis.

S’ha de ser molt valent per baixar a 90 km/h per una carretera quan només et separen de l’asfalt 2 rodes de 28” tan estretes com una moneda d’1 euro.

Per tot això, perquè et sents orgullós de portar un maillot i uns colors, de representar al teu club, al teu poble, regió o país allà on vas, perquè tots aquells que pugen a una bicicleta, sigui amateur o professional, mereixen la meva admiració, perquè quan vas en bici i puges una muntanya amb fort pendent i tens ganes d’anar cap a casa, perquè penses “això no es per mi” “jo no serveixo per això” .... però aquí es veu qui val i qui no, qui llença la tovallola i se’n va cap a casa al sofà o qui aguanta, pateix i segueix i segueix i segueix encara que el pulsòmetre digui que paris, tu segueixes i segueixes.....per què?

Perquè ets ciclista, perquè l’únic rival ets tu mateix, perquè ho seràs fins que et moris, perquè ets un esportista de cap a peus, perquè ets un patidor nat i et mereixes el reconeixement perquè tens valor!!!!
El que no està dins d'aquest món no sap el que és, com es viu, com es pateix.....

dimecres, 31 de març del 2010

VDO i Fotos del Superprestigi Open d'Espanya a Huelva

Cap comentari:

Content on this page requires a newer version of Adobe Flash Player.